Sant Pius X

Giuseppe Sarto, després Pius X, va néixer a Riese, un poble prop de Venècia, al nord d’Itàlia, l’any 1835 en una família humil, sent el segon de deu fills. Quan tot just era un nen va perdre al seu pare, pel que va pensar en deixar d’estudiar per ajudar la seva mare en les despeses de la família; però, aquesta li ho va impedir, i va poder continuar els seus estudis al seminari, gràcies a una beca que li va aconseguir un sacerdot amic de la família. Un cop ordenat sacerdot va ser vicari parroquial, després rector, després canonge i més tard consagrat bisbe de Màntua i Cardenal de Venècia, càrrecs on va durar nou anys en cada un d’ells. Fent broma deia que només li faltaven nou anys de Papa. Moltes són les anècdotes d’aquest sant que reflecteixen tant la seva santedat com la seva lluita per superar els seus defectes. Entre elles en destaquem una:

Sent Cardenal de Venècia es va trobar amb un ancià a qui la policia li havia pres el ruc que tenia per treballar; a l’assabentar-se’n el Cardenal es va oferir a pagar la multa que li cobraven i a acompanyar-lo a recollir el ruc, perquè exigien a l’ancià que li donés suport una persona de confiança. Davant la negativa de l’ancià perquè l’acompanyés, el Cardenal va afirmar que si una obra bona no costava no mereixia gran recompensa.

El 1903 al morir el Papa Lleó XIII va ser convocat a Roma per elegir el nou Pontífex. A l’ésser elegit va escollir el nom de Pius, inspirat en que els anteriors Papes que van triar aquest nom havien sofert per defensar la religió.

Tres eren les seves més grans virtuts:

La pobresa

Va ser un Papa pobre que mai va ser servit més que per dues de les seves germanes per a les quals va haver de sol·licitar una pensió perquè no es quedessin en la misèria després de la seva mort.

La humilitat

Pius X sempre es va sentir indigne del càrrec de Papa i fins i tot no permetia luxes excessius en les seves cambres, i les seves germanes, que l’atenien, no gaudien de cap privilegi al Vaticà.

La bondat

Mai va ser difícil tractar amb Pius X, ja que sempre estava de bon humor i disposat a mostrar-se com pare bondadós amb qui necessités el seu ajut.

Una vegada va ser elegit Papa va decretar que cap governant podia vetar cap Cardenal per a Summe Pontífex. Dins de les seves obres destaca el combat contra dos heretgies molt esteses en aquella època: el Modernisme, la qual va combatre en un document anomenat “Pascendi”, en el que establí que els dogmes són immutables i que l’Església sí que té autoritat per donar normes de moral . L’altra heretgia que va combatre va ser la del Jansenisme, que propagava que la Primera Comunió s’havia de retardar el més possible; en contraposició Pius X va decretar l’autorització perquè els nens poguessin rebre la comunió des del moment en què entenien qui està a la Sagrada Forma Consagrada.

És anomenat el Papa de l’Eucaristia. Va fundar l’Institut Bíblic per perfeccionar les traduccions de la Bíblia i va nomenar una comissió encarregada d’ordenar i actualitzar el Dret Canònic. Va promoure l’estudi del Catecisme.

Va morir el 21 d’agost de 1914 després d’onze anys de pontificat.