La Unció dels Malalts

Diu el Concili Vaticà II (LG 11), que «amb la sagrada Unció dels malalts i l’oració dels preveres tota l’Església encomana al Senyor sofrent i glorificat aquelles persones que la malaltia ha prostrat, perquè els alleugi i els salvi; més encara, els exhorta a associar-se lliurament a la passió i mort del Crist perquè així contribueixin al bé del Poble de Déu».

«La malaltia i el sofriment sempre han estat un dels problemes més greus que afligeixen la vida humana. En la malaltia, l’home experimenta la seva impotència, els seus límits i la seva finitud. Tota malaltia ens pot fer entreveure la mort» (CEC 1500).

«La malaltia pot conduir a l’angoixa, al replegament sobre un mateix, a vegades fins i tot a la desesperació o a la revolta contra Déu. Pot també fer tornar la persona més madura, ajudar-la a discernir en la seva vida allò que no és essencial per tal de descobrir allò que sí que ho és. Molt sovint, la malaltia provoca una recerca de Déu, un retorn a Ell» (CEC 1501).

Amb aquest sagrament, l’Església, imitant la misericòrdia entranyable de Crist, vol oferir a la persona malalta de viure la seva situació no en la soledat sinó en la comunió amb el Senyor mort i ressuscitat per nosaltres.

Qui la pot rebre?

«La Unció dels malalts no és únicament el sagrament d’aquells que es troben en perill de mort, per això, el temps per a rebre’l, certament ja ha arribat quan el fidel està malalt, ha de ser intervingut quirúrgicament o es troba prop de la mort per vellesa» (CEC, n. 1514; CIC cànon 1004,1; 1005; 1007; CCEO, cànon 738).

No és un sagrament que s’administra només en perill de mort. Es pot rebre diverses vegades

Com demanar aquest sagrament?

El cristià, per raó de la malaltia o de la vellesa, no ha de quedar desvinculat de la seva parròquia i de la seva comunitat cristiana de referència. Per això, els malalts i els seus familiars poden demanar la visita del mossèn o dels visitadors de malalts, així com rebre la sagrada Eucaristia a casa.