El Matrimoni

«L’aliança matrimonial, per la qual un home i una dona constitueixen entre ells una comunitat de tota la vida, ordenada per la seva índole natural al bé dels cònjuges i a la generació i educació dels fills, fou elevada pel Crist, el Senyor, a la dignitat de sagrament entre batejats» (CEC n. 1601).

La íntima comunitat conjugal de vida i amor s’estableix sobre l’aliança dels cònjuges. La institució del matrimoni i l’amor conjugal estan ordenats per si mateixos a l’ajuda mútua dels esposos en l’amor i a la procreació i educació dels fills en la fe cristiana. No convé de cap manera separar aquestes dues finalitats.

En acollir davant l’Església el do i la gràcia d’aquest sagrament , els esposos cristians donen gràcies a Déu i li demanen la seva gràcia per a poder realitzar madurament i joiosa la unió íntima de les seves persones i per ajudar-se mútuament en l’acceptació i l’educació cristiana dels seus fills.

Quines passes cal fer?

1.

Entrevistar-se amb el rector de la parròquia, els seus col·laboradors o les persones encarregades d’acollir els promesos per tal de preparar la celebració del sagrament. Convé anar-hi uns sis mesos abans de la data del casament per tal de no fer les coses amb presses i sobretot per a poder-ho fer tot bé.

2.

Recollir i presentar la documentació que els serà indicada per iniciar l’expedient matrimonial (partida de baptisme de tots dos, certificat civil de naixement, etc.) i complir les normes donades tant de caire religiós com civil, perquè en el nostre ordenament jurídic la celebració del matrimoni davant l’Església té també una validesa en l’ordre civil.

3.

Participar a les trobades de preparació que la parròquia organitza per als promesos, i obtenir el certificat corresponent.

4.

Preparació immediata i celebració del Ritu del Matrimoni.

Qui el pot rebre?

Poden contraure matrimoni totes aquelles persones a les qui el dret no els ho prohibeixi (CIC cànon 1058).

Si un dels contraents no és batejat, se seguirà el procediment de matrimoni amb disparitat de culte (dispensa necessària ad validitatem)

Si un dels contraents és batejat no catòlic se seguirà el procediment de matrimoni mixt (dispensa necessària ad liceitatem). En alguns casos, si amb raó justa el matrimoni s’hagués de celebrar davant un ministre no catòlic, es procedirà a demanar al Bisbe, per al contraent catòlic, la dispensa de forma canònica.

Si un els contraents ha abandonat notòriament la fe catòlica mitjançant declaració d´apostasia, continua, però, obligat a la forma canònica. En aquest cas convé consultar al Bisbe.

Si el contraent no catòlic és divorciat, s’ha d’interrompre el procediment i consultar al Bisbe, en previsió que el previ matrimoni civil romangui vàlid canònicament (en virtut de la indissolubilitat de tot matrimoni naturalment contret).

Si hi ha algun altre impediment dispensable, es consultarà al Bisbe la possibilitat de la dispensa abans de procedir.