Facebook
Twitter
Tuenti
Email
Reduir
Normal
Ampliar
Imprimir
Nº visites
hora
Portal arrow Sant Pius X

Patró de la parròquia

Dia: 21 d'agost


BIOGRAFIA

Giuseppe Melchiore Sarto, més conegut universalment com a Papa Pius X, va néixer el 1835 a Riese (petit poble del nord-est d’Itàlia) en el si d’una família senzilla i piadosa.

Efectivament, la seva figura cèlebre destaca per haver estat un gran Papa, de molta estimació a Déu i a l’Església, d’un gran esperit d’iniciativa, home gelós per la vida sobrenatural.

Tota la seva vida es pot resumir en el mateix lema que posà, precisament, al seu escut papal: “instaurar totes les coses en Crist”. D’una manera especial, aquesta directriu fou inspirada com a reacció als corrents del moment contraris a la vida i fe de l’Església.

Com a nota anecdòtica val a dir que ha estat l’únic Papa que ha recorregut successivament tots els estaments de la jerarquia fins a arribar a ser-ho. Cronològicament són els següents:

Pius X, Papa
Retrat del Papa Pius X
  • 1850: ordenat prevere, ajudant d’una humil parròquia de Tómbola
  • 1867: esdevé rector d’una bona parròquia, la de Salzano
  • 1875: nomenat secretari de la diòcesi de Treviso
    (també canonge de la catedral i director espiritual del seminari)
    ...i posteriorment: Vicari General i després Canciller
  • 1884: Bisbe de Mantua
  • 1893: nomenat Cardenal i Patriarca de Venècia
  • 1903: elegit Papa

Tot al llarg de la seva vida hi ha una sèrie de trets comuns que van anar in crescendo en la mesura en què els seus càrrecs eclesiàstics eren majors i de més influència.

Però també, independenment de la seva situació social, s’entreveu en la seva persona una actitud i una manera de ser molt espiritual.

Home de gran bondat i tendresa, la irradiava en els seus ulls. Això, juntament amb el seu esperit de fermesa i de lideratge, va fer guanyar-se la confiança de tothom, ja des de ben jove al seminari.

Molta atenció i delicadesa als més desafavorits, fins i tot, quan vingué una pesta molt forta l’any 1873, no es va estar de tenir cura d'aquells que ningú no gosava apropar-s’hi, fins i tot feia ell sol els enterraments de les víctimes de la malaltia.

Era molt humil. Primerament, tot el que guanyava ho donava als pobres, arribant a tenir problemes en certs moments, però sempre confiant en la providència. I després, mai es va enorgullir dels seus càrrecs, al contrari, de vegades era sorprès fent tasques d’allò més senzilles. També, es resistia a pujar d’estament, però ho feia per obediència.

Humilitat i obediència no estan renyades amb magnanimitat i fermesa. Pius Xè és també recordat com a persona ferma i de gran disciplina, sobretot davant el laxisme tant moral com doctrinal.

Tampoc estan renyades amb la lucidesa, l’enginy i la intel·ligència. Ja de petit destacava per la seva capacitat. I va ser aquesta una dimensió que ell va conrear tant per a si mateix (mai va deixar la formació permanent), com per a procurar-la als altres (preocupació per l’analfabetisme majoritari així com també per la ensenyança de la doctrina cristiana a través de tots els recursos de comunicació de l’època).

Jansenisme: moviment cirstià rigorista del sg. XVII condemnat finalment per l’Església catòlica. Entre d’altres coses, per una falsa humilitat, allunyava la gent del sagrament de l’Eucaristia, el qual només era permés un cop a l’any i en determinades situacions.

A propòsit d’això, va ser un destacat predicador, i per altra banda, la seva creixent preocupació per la ignorància de la doctrina catòlica, com a fruit de la fredor espiritual, fomentà l’ensenyança sempre del catecisme, fins a arribar a redactar i promulgar com a Papa el tan conegut Catecisme de l’Església Catòlica, el 1905 a l’encíclica Acerbo nimis.

També destacà per la seva profunda pietat religiosa. Tenia una gran devoció al sagrament eucarístic, se l’anomena “el Papa de l’Eucaristia”. Entre d’altres coses perquè va fomentar la comunió eucarística freqüent, en contra del corrent jansenista. També va avançar l’edat de la 1ª comunió, abans a l’adolescència, ara ja als 8 ó 9 anys (finalment promulgat com a Papa en el decret Quan singulari)

Un punt a tenir en compte, donada la seva veneració i respecte a l’Eucaristia, és l’aspecte musical a les celebracions. Amb una finura especial es va tenir cura dels cants de la missa, de manera que no dispersessin l’atenció en la participació sinó al contrari, propiciessin la pietat i l’oració. És per això que sempre va treballar per evitar els cants espectaculars, que cada vegada es donaven més a l’època, i fomentava els cants gregorians. Finalment com a Papa, va fer un motu propio sobre la Música gregoriana com el més apropiat per a l’Eucaristia.

Modernisme: moviment dins l'Església de finals del sg. XIX i començaments del XX. Caracteritzat per una actitud de rebuig a la integritat de la fe i als costums i sagraments catòlics, així com també per un pensament que tendeix al protestantisme, amb esquitxos d’historicisme i cientificisme...

Finalment va ser condemnat per l’Església com a heretgia. Entre d’altres punts, i en línies generals, afirmava una única naturalesa en Crist, la humana, la Bíblia com a llibre no inspirat per l’Esperit Sant, la resurrecció com a invent posterior, l’Església com a institució merament humana, etc.

El seu amor pel sagrament de l’orde era molt profund. Vetllava per la formació dels preveres en uns temps difícils, tant intel·lectualment davant d’altres corrents contraris, com espiritualment, com es pot mostrar a Haerent anime (1908), on insta encaridament els capellans a la santedat de vida, mitjançant l’oració, la lectura espiritual, l’examen de consciència, recessos, i la formació entre d’altres.

També va ser un home emprenedor i d’una gran iniciativa. A part del ja esmentat, va canviar l’estructura de la cúria vaticana en el que és l’actual esquema de congregacions, tribunals i oficis, actualitzant-lo i agilitzant-lo. I va iniciar la primera gran compilació del Codi de Dret Canònic, perquè hi havia molts forats i moltes mancances en el seu coneixement.

Tammateix, la seva vida i acció han estat molt marcades per la seva lluita constant i controvèrsia amb el modernisme. El catecisme, la cura del clergat..., anaven enfocats especialment contra aquest corrent que s’infiltrava suaument en el si de l’Església. Va lluitar fermament fins acabar condemnant-lo com a heretgia en els seus diferents matisos i manifestacions. Ja abans també, però el toc final es va donar amb la famosa encíclica Pascendi (1907).

Tomba de Sant Pius X
Tomba de Sant Pius X a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, on es conserven les seves restes incorruptes

En aquest sentit Pius Xè va ser un Papa molt íntegre i custodi de la fe. També va destacar en la seva lluita contra el laïcisme que cada vegada es tornava més agressiu i imperant. Mai no es va deixar enredar en el món, pactes i baralles polítiques de les nacions. Va defensar per damunt de tot la pau i la justícia social, en un món tan tèrbol i que acabà desembocant en la I Guerra Mundial.

Precisament, quan esclatà la guerra, el 1914, és l’any en què va morir de malaltia al seu llit.

Va ser un Papa ja tingut per sant en vida, inclús va fer varis miracles de salut, i la seva canonització ha estat molt ràpida, el 1954. D’aleshores ençà moltes parròquies i institucions han pres el seu nom com a propi.

Com a detall de cloenda, és l’únic papa canonitzat des del segle XVI (l’anterior fou Pius V). No hi ha cap altre fins ara.


separador

GOIGS A LLAOR DE SANT PIUS X

Puix que el Cel us escollia
com espill d'amor i fe

Sigueu sempre el nostre guia
ínclit sant Pius desè.

Pietat i saviesa
fan de vós un ver prelat,
i la mitra fa palesa
vostra excelsa caritat.
Sou l'apòstol que irradia
llums perennes a doll ple.

Sou Pontífex admirable,
viu conhort per al món trist;
sou el seny i el cor afable
que ho restaureu tot en Crist.
Lloat sigui qui us envia
i ens atorga tal mercè!

Heu volgut que el Pa de vida
sigui maina dels infants,
i a la terra han tret florida
lliris nous, planter de sants.

Quin desig d'Eucaristia
encomana el vostre alè!

Barcelona s'encamini
pels camps vostres, sempre més.
Sota el vostre patrocini
creix el fruit d'un sant Congrés
i la ingent feligresia
que us confia el seu voler.

Puix que amb vós volem fer via
per camins d'amor i fe

Música de Jorge Salietti, feligrès



Relíquies del sant

Conservades a la parròquia

Relíquia
Inscripció a la custòdia: = Reliquia Sancti Pii X Pontificis Maximi =
Traducció: Relíquia del Summe Pontífex, Pius 10

Relíquia

Aquesta relíquia s'exposa a la veneració dels fidels el dia que es celebra la solemnitat de Sant Pius X a la Parròquia, que no és el 21 d'agost, dia del sant; sinó l´últim diumenge de les Festes del Barri

Grabat al peu de la custòdia:
Insígnia papal
És la insígnia papal de Pius X:
Insígnia papal

Valid XHTML 1.0 Strict

¡CSS Válido!

Amunt
Parròquia de Sant Pius X. © All rights reserved